1. |
||||
2. |
||||
Esta setmana volia tornar, portava les ganes de vore las companys. Tota una vida buscant una opció i encara demanes molta més atenció. Esta setmana trobava a faltar el tacte d’un premi que es pot arreplegar. Tota una vida en eixa direcció i torna-li la trompa i arriba la foscor. Esta setmana volia tornar a aquell primer dia i començar a improvisar. El teu equipatge està desfet i jo t’espere en Gandia (esta setmana volia tornar).
|
||||
3. |
La resposta
04:08
|
|||
Estàvem esperant de tu una resposta. Hui som tan alts i tan lliures que deduiràs el que passe, quan arribem a ma casa. Podríem redescobrir totes les forces que fan que augmente el valor de saltar al misteri perfecte de la inestabilitat. Estàvem esperant de tu una resposta. Hi ha tantes ganes de més, de descobrir que s’amaga, abans de cada caiguda hi ha tantes ganes d’alçar-se, de remuntar el desastre, i festejar la calor que acompanya, perfecta, a la inestabilitat. Visca la inestabilitat i els nervis i la por de vore que no està gens clar. Tu jugues, t’amagues, amb el vertigen fosc d’acomiadar-nos. Estàvem esperant de tu una resposta.
|
||||
4. |
Cistelles grogues
05:15
|
|||
Cistelles grogues i quatre fulls en blanc per a dir les coses que encara estan damunt. Tu t’amagaves deixant el temps passar com un miratge de quan va començar. Dis-ho tot aquesta nit, són veritat totes les matinades que vam passar al llit. Es complica l’equació si canviem el to de les conversacions i no fem l’esforç d’oblidar qui va trencar la nostra llei. És millor que no busquem culpables. Cistelles grogues i quatre fotos per recordar els gestos que a mi em fan tremolar. M’acariciaves clavant-me els dits al cap i murmuraves que tot estarà bé. Dis-ho tot aquesta nit, són veritat totes les matinades que vull tornar al llit. Es complica l’equació si canviem el to de les conversacions i no fem l’esforç.
|
||||
5. |
Deixar que tot s’adorma
03:16
|
|||
Amb tanta il·lusió que podíem somiar els dos junts, van ser les presses les que posaren un mur. I vulnerables s’esgoten totes les forces de la frontera del tacte. Si quan et mire busque i no trobe la màgia, sempre quedaran ferides de trencar les coses velles. Però el que importa, tot i que van ser tres dies, tot i que el joc no avançava, és que haja hagut una entrega. Però ara tenim davant assumir que les coses t’arriben o no. I ara que ja no ens veiem, que el temps ho ha tornat tot més fred, res és tan fàcil i quan ningú vol regressa. Si quan et mire busque i no trobe la màgia, sempre quedaran ferides de trencar les coses velles. Però el que importa, tot i que van ser tres dies, tot i que el joc no avançava, és que haja hagut una entrega. Però ara tenim davant assumir que les coses t’arriben o no.
|
||||
6. |
Al·lèrgia
03:28
|
|||
Cantàvem narrant les històries que el temps no va voler desfer. La vida buscava sentir en un so, una tradició ancestral. Natura, que parla i recorda raons, que tot és cosmos i ficció, que cada pedra la tomba un gegant que vol fer seua la ciutat. Si escoltes, es pot sentir cridar des de la mar als llamps; reclamen la pau d’un cel on només volen els ocells. Vents i tempestes, escapen, caminen d’esquenes a un bosc, buscant el seu lloc. Si tots som aigua, escapa’t i sigues com riu fang, cabal perdut.
|
Streaming and Download help
If you like geografies, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp